A dos nens solitaris amb un vincle especial, l'Àlex i la Minkara, els separa un fet traumàtic que posa fi a la seva infància. Deu anys després, l'Àlex s'ha convertit en algú que viu al marge de les emocions, fins que coneix en Sigurd, un danès sorneguer i, sobretot, la Xènia, una noia resolta i imprevisible. Quan la Minkara reapareix intenten reprendre la seva relació, ara com a adults, i l'Àlex retroba esperançat sensacions que creia irrecuperables. Però a ella l'enverina una obsessió antiga i perillosa que els arrossega i que amenaça de destruir-los.
El riu imparable de la vida, indiferent als nostres intents d'atrapar-lo en ambre. Una novel·la que enfronta els personatges a la pulsió que separa l'abisme de la salvació, l'amor de la mort.
«Com es pot saber quins camins hauríem recorregut si les ferides es tanquessin sense cicatriu?»
Manel de la Rosa (Barcelona, 1961) és professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on en l'actualitat ensenya tècniques narratives i novel·la.
Llegit!! No és que sigui tan bo com la portada, és que és millor! Òndia, feia temps i temps i temps que no llegia una cosa tan bona en català, tan fresca i interessant. Felicitats!
Comentaris (4)
Rafa
Jordi
Teresa Riera
Dolors Millat