La pira al port

Narracions

Boris Pahor

SEGONA EDICIÓ

Selecció, traducció i pròleg de: Simona Škrabec
Antípoda, 49
Data de sortida: Octubre de 2020
ISBN: 978-84-17339-50-0
Enquadernació: Rústica
Format: 140x210 mm
Núm. de pàgines: 288 pàgines
Preu: 18,50 euros

Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l’Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. Aquest recull ens mostra, des de la perspectiva d’un nen, com la cultura eslovena, injustament anorreada, va saber contrarestar la pressió assimiladora.

A través de la seva experiència, Boris Pahor, l’últim gran supervivent dels camps nazis, narra un dels episodis més oblidats de la història contemporània, alhora que fa una declaració d’amor a la geografia, humana i física, d’aquesta ciutat del Mediterrani.

L'obra de Pahor és un al·legat contra els totalitarismes i un cant a la llibertat.

Boris Pahor

Boris Pahor (Trieste, 26 d’agost del 1913) és l’últim gran supervivent dels camps nazis. Quan tenia set anys va veure com els feixistes cremaven la casa de cultura eslovena, fet que el marcaria per sempre. Va ser perseguit pel règim de Mussolini pel fet de pertànyer a la minoria eslovena, i per Hitler, per la seva militància antifeixista, fins que el van delatar i va ser detingut per la Gestapo. Pahor és un exemple vivent d’integritat moral i un dels humanistes més importants d’Europa. La seva vasta obra és un al·legat contra els totalitarismes i un cant a la llibertat.

Traducció de Simona Škrabec

Simona Škrabec va néixer a Eslovènia i viu a Barcelona des del 1992. Els seus últims llibres són Pàtria prestada (2017) i Surto del bosc amb les manys tenyides (2019). Ha traduït més de trenta llibres d'autors catalans a l'eslovè i d'autors eslovens, serbis i croats al català i a l'espanyol. Amb Arnau Pons ha dirigit un projecte extens sobre l'intercanvi culturals entre Alemanya i Catalunya, Carrers de frontera (2007-2008). També ha participat a l'estudi Ser traduït o no ser (2007), coordinat per Esther Allen, que va tenir un gran ressò internacional. Entre molts altres treballs, ha escrit l'informe Culture's Oxygen (2016), encarregat per la UNESCO, que demostra la importància de la traducció literària a països amb greus problemes estructurals.