Queixals trencats a destemps, un exmarit moribund a qui cal cuidar, uns veïns marcats per un incendi que celebren l’aniversari de la seva filla, l’extirpació d’un mioma que representa molt més del que sembla, una dona que espera el retorn de la seva parella, que ha fugit a conseqüència del conflicte polític del país. Els personatges d’aquests relats es troben en aquell moment d’inflexió on sembla que tot està a punt d’esmicolar-se, quan la rutina s’ensorra i s’intensifica el diàleg entre l’emoció i la raó. Sense concessions ni filtres, Eider Rodriguez observa la línia que separa l’amor del dolor, una frontera gairebé imperceptible que determina les accions dels que decideixen ser fidels a ells mateixos encara que sigui contra la moral establerta.
Aquest volum mostra l’obra d’una autora descarnada que treballa amb la matèria del que ens fa humans i del que ens allunya de ser-ho. La seva veu deixa un impacte profund en el lector; incisiva, elegant i original, aconsegueix sorprendre’ns a cada pàgina.
«La felicitat em fa vergonya i la tristesa em sembla cosa d’inadaptats: és l’estat dels perdedors. I jo no puc perdre.»