Un psiquiatre enigmàtic inaugura a Zúric una clínica per tractar els malalts d’Alzheimer. Cada una de les plantes de l’edifici reprodueix una dècada del segle anterior, amb la voluntat de transmetre als seus pacients un espai de confiança i reconeixible. Però ben aviat la clínica és visitada per ciutadans corrents que volen fugir del seu propi present, i Europa es veu abocada a una nova idea: quin dret tenim a fer servir el temps com a lloc segur on escapar-nos? I quin és el perill que el passat acabi envaint el present fins a límits insospitats?
Amb un gran domini de la sàtira i la ironia, aquesta novel·la ens ofereix una mirada política sobre el passat, la història i la nostàlgia com a refugi dels possibles desastres que ens aguaiten.
«El refugi del temps consolida la reputació de Gueorgui Gospodínov com un dels escriptors indispensables del nostre temps.» Jurat del Premi Booker